Alonso torna al podi!
Hamilton, Verstappen i Alonso. El set vegades campió amb un Mercedes únic, l’aspirant que lidera el Mundial per vuit punts i vol posar en perill Lewis. I la llegenda, el pilot que va tornar a la Fórmula 1 perquè tenia un pla i va aconseguir aquest diumenge, a Qatar, contra tot pronòstic i amb un monoplaça que no estava per a bromes, el 98è podi de la seva carrera. Ell explica Le Mans o Daytona, sí, però la seva darrera visita al top-3 en aquest campionat era Hongria 2014, amb Ferrari. Set anys després, el bicampió espanyol continua canviant l’argument de la biografia. La imatge dels tres millors pilots d’aquesta graella, per fi junts banyant-se en xampany, val el pes en or. El retorn va merèixer la pena a Bakú, Silverstone o Hongria, amb exhibicions que només poden assolir els que estan tocats per la vareta. Ara, des de Losail, comença a donar rèdits.
La sortida va ser intensa. Verstappen va resoldre en 200 metres, amb una arrencada de geni, la sanció de cinc llocs a la graella que li havien endossat els comissari: Sainz, Norris i Bottas van ser les víctimes. Alonso, davant, tercer a la graella, es va defensar amb ferocitat de ‘Max’ a l’entrada del segon revolt i va agafar impuls, per l’exterior, per passar a Gasly. Era segon, darrere d’un Hamilton que llavors s’escapava ia qui ningú tornaria a veure ja. Quan es va obrir la finestra del DRS, el neerlandès va caçar primer Gasly i després Alonso, sense problemes, i per darrere remuntaven dues Miura, Checo i Valtteri, amb monoplaces desbocats i fora de lloc.
Aleshores va començar una altra carrera, la dels pneumàtics: Losail inclinava l’estratègia cap a la doble parada però alguns valents podrien optar pel contrari. Sense història al davant, perquè l’avantatge de Lewis sobre el Red Bull va ser desmesurat, l’única posició en disputa era la tercera que ocupava l’Alpine. El ritme d’Alonso, en aquell primer ‘stint’, va ser espectacular. Les tandes llargues no emocionen, són els avançaments els que fan afició, i totes aquestes coses. Però la seva tornada a tornada, sector a sector, en comparació amb Alpha Tauri, McLaren, Ferrari i companyia tan superiors a l’A521 en els darrers grans premis, va ser impossible de rebatre. Per això va aguantar la tercera posició fins a la volta 29, passat l?equador. No era casualitat. Aleshores Pérez el va depassar.
Però Checo anava a dues parades. Els cotxes grans havien avançat el canvi de pneumàtics a l’inici i estaven compromesos a tornar a passar pel pit-lane abans del final de la cursa. I el mexicà, encara amb marge, ho feia a 15 voltes del final i es quedava a uns 15 segons de Fernando amb diversos obstacles pel camí per quallar una remuntada factible: eren Ocon i Norris, dos paios en aquesta graella de joves talents . Fernando va demanar per ràdio que Esteban es defensés “com un lleó”. Va fer el que va poder el gal, mig circuit agafant el Red Bull, però l’avantatge mecànic era massa gran. Lando, ni això: va entrar al garatge, dues parades, i es va conformar amb un trist novè darrere d’Ocon, Stroll, Sainz (7è) i Leclerc. El Ferrari no va ser.
Espurnes i punxades a Losail
A tres voltes del final, vuit segons separaven Pérez i Alonso. No estaven bojos els que van intentar completar les 57 voltes amb dos jocs de gomes, però les punxades recurrents de Russell, Bottas i Latifi, amb els alerons penjant i fent espurnes per tot el traçat, confirmaven que es tractava d’una gosadia. Amb tot, Fernando sí que va tenir aquest cop de fortuna al final que tantes vegades el va esquivar aquesta temporada: el Williams del canadenc es va quedar mal apartat al mig d’una escapatòria i direcció de carrera va decretar el cotxe de seguretat virtual per treure’l del mig. Va durar dues voltes, suficient perquè l’Alpine es prengués un respir. Al final la persecució es va reduir a una darrera volta frenètica, però controlable, amb final feliç: Alonso va creuar amb gairebé tres segons de renda sobre Checo, darrere d’un Hamilton a un altre nivell i un Verstappen capaç de resoldre qualsevol problema. Dos campions del món al podi més valuós de l’any. Potser, tres, d’aquí a uns dies.
Font: AS